Aquest document serveix per acompanyar-te si fas la ruta amb un dispositiu GPS. Imprimeix aquesta guia i descarrega l'arxiu GPX corresponent a la ruta aqui. Quan, amb l'ajuda del dispositiu GPS, arribis a un punt assenyalat de la ruta, a la guia trobaràs tot el contingut associat a aquest punt.
logo de Mapa Literari Català logo de Espais Escrits

Espai per al record Jesús Moncada

Una ruta literària de Jesús Moncada

La ruta literària transcorrre per espais amb els que Jesús Moncada a la seva novel·la "Camí se Sirga" va immortalitzar el desaparegut 'Poble Vell de Mequinensa'

1 / 17

El riu

El riu

El riu. Ajuntament de Mequinensa.

Tanta porfídia i tanta mort –pensava el Nelson- no havien alterat la seva passa: les pluges de tardor i de primavera l´havien inflat, les ardorades estivals l´enflaquien, però les aigües no guardaven memòria de la batalla. La memòria era cosa dels hòmens; ell, l´Ebre, era una força insensible als afanys d´aquella gent que li capturava els peixos, l´esgallava amb les quilles de les naus o trobava la mort en les seves entranyes fangosas i fredes.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 183.

2 / 17

Poble vell

Poble vell

Poble vell. Ajuntament de Mequinensa.

Les primeres vermellors de l’alba van pujar al mur que vorejava l’Ebre des dels llaüts amarrats en els molls silenciosos i s’enganxaren lentament a les textures aspres de les cases arraulides al vessant de la serra dominada pel castell. A la claror del dia, sempres li costava penetrar en el garbuix de carrers i carrerons.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 13.

3 / 17

La fàbrica de regalèssia

La fàbrica de regalèssia

La fàbrica de regalèssia. Ajuntament de Mequinensa.

Arribà al fumeral de la fàbrica d’extracte, l’edifici de rajola vermella adossat a l’antic fortí de pedra que tancava la muralla de la vila per aquella banda; d’allí, seguint a l’Ebre el reflex gris-blau del fum de la xemeneia, féu cap al vaixell amarrat al moll de les Vídues.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 27.

4 / 17

Les drassanes

Les drassanes

Les drassanes. Ajuntament de Mequinensa.

Els calafats pencaren de valent a les drassanes, món embadalidor i amarat de misteri, amb fumeres, aroma de fusta i fortors de brea, on la duien a veure el vaixell que, a la primeria, li semblava el costellam d´una bèstia enorme i esfereïdora. En visites successives observà como anava agafant forma, com l´equipaven amb els paraments, com l´Aleix de Segarra pintava el nom d´ella amb carmí a les galtes de proa…”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 27.

5 / 17

El transbordador

El transbordador

El transbordador. Ajuntament de Mequinensa.

En un sol dia el temps havia retrocedit i ara el transbordador, en desús feia molts anys, substituïa el pont, semblava dur-los a la fosca del passat. Van desembarcar en una vila emporuguida, plena d´ulls fugissers on es reflectia la inquietud…”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 180.

6 / 17

Les mines

Les mines

Les mines. Ajuntament de Mequinensa.

La població havia viscut prop d’un segle entre mines de lignit i la pols del carbó se li havia adherit igual que una pell d´ombra; els edificis, on les emblanquinades resultaven efímeres, la gent, fins i tot els rius, sempre solcats per vaixells negres i amb les entranyes enfosquides pel carbó perdut en els naufragis, semblaven haver agafat la mateixa pàtina.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 13.

7 / 17

Los llaüts

Los llaüts

Los llaüts. Ajuntament de Mequinensa.

Una rojor intensa encenia el riu, retallava ombres negres de naus als molls on els navegants es preparaven per salpar. Les siluetes dels llaüters eren taques blavisses i vermelles atrafegades entre rems i cordam. Grinyols de bossells i soroll de bitxers que esgaiaven l´aigua negra es barrejaven amb les ordres dels patrons i les veus de les peonades.
(...)
A conseqüència de l´èxit del viatge, el sistema de sirga amb bèsties de tir fou adoptat de seguida a totes les mines de la conca. Cadascuna instal.là els seus propis estables als carrerons dels molls, les tripulacions van ser reorganitzades i els antics sirgadors, substituïts pels matxos, passaren com a peons als nous llaüts que eixien de les drassanes i s´afegien al tràfec dels rius.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 39 i 63.

Los llaüts

Los llaüts. Ajuntament de Mequinensa.

A conseqüència de l´èxit del viatge, el sistema de sirga amb bèsties de tir fou adoptat de seguida a totes les mines de la conca. Cadascuna instal.là els seus propis estables als carrerons dels molls, les tripulacions van ser reorganitzades i els antics sirgadors, substituïts pels matxos, passaren com a peons als nous llaüts que eixien de les drassanes i s’afegien al tràfec dels rius.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: La Magrana, 1988, p. 63.

8 / 17

Festes

Foto de festes

Foto de festes. Ajuntament de Mequinensa.

En ocasions especials, festes majors, partits de futbol de gala, enterraments de ategoria o carnavals, quan, a pesar de la prohibició dictada pel franquisme, la vila esclatava sense aturador, el conjunt comptava amb la col.laboració esporàdica d´un ferrer de la mina Salleres, virtuós dels platerets, i la d´un capatàs de La Carbonífera, autodidacta del trombó de vares.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 219.

9 / 17

Comerç

Foto d'un comerç

Foto d'un comerç. Ajuntament de Mequinensa.

Feia falta gent a les mines, al riu, pertot arreu. Una allau de forasters va acudir a buscar feina, la vila vessava de gent. El comerç, esmorteït fins aleshores, es va animar. El carrer Major, nexe entre l´antiga plaça morisca del mercat, centre de la vila medieval, i l´eixample que havia desbordat les primeres muralles i obligà a dreçar-ne un segon clos al segle XVIII, va omplir-se de botigues.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 48.

10 / 17

Competicions

Competicions

Competicions. Ajuntament de Mequinensa.

Fins i tot va comprendre que, pel setembre, l’Arquimedes Quintana declinés de participar en la festa del riu. El vell pirata adduïa la cascamenta dels anys, encara que es veia d’una hora lluny que no volia enfrontar-se amb el deixeble. Però la Carlota de Torres no el perdonà mai… no podia evitar el record de la humiliació de la casa de Torres, vençuda en les corregudes de llaüts per primera vegada durant molts anys a mans d’aquell pollós que havia après a navegar amb una nau que duia el nom d’ella.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 112.

11 / 17

Plaça d'Armes

Plaça d'Armes

Plaça d'Armes. Ajuntament de Mequinensa.

Va entrar en els carrers del quadre, carrers del record: hi evocava la llum d’estiu, calenta i seca, dels dies en què havien estat pintats; els resseguia com una possessió, d’una façana a l’altra, per l’aire quiet de la vila inconscient dels avatars del futur.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 27.

12 / 17

Riuada

Riuada

Riuada. Ajuntament de Mequinensa.

De dies lluïa un sol esplendorós; de banda de nit es despenjaven pluges inacabables. Ambdós rius començaren a inflar-se alhora, el bramul assordia. Les aigües no deixaven de pujar, ultrapassaren els senyals de les riades més fortes, van negar els carrers de la part baixa. Calgué abandonar cases, treure les cavalleries de les quadres.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 187.

13 / 17

Carrer Amargura

Carrer Amargura

Carrer Amargura. Ajuntament de Mequinensa.

Unes vegades l’evocava llunyà, a penes audible, per la part alta de la població, allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l’Ebre les aigües de les pluges. Més tard, el sentia resseguir, alternant esmorteïments amb revifalles, les giragonses del laberint medieval i un cop, en l’itinerari imprevisible de la cercavila, li va parèixer que s’eixamplava a l’esgambi de la plaça de l’Església.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 119.

14 / 17

El taulell del cafè

El Cafè

El Cafè. Ajuntament de Mequinensa.

El taulell del cafè era l´escullera on topaven les angoixes: expropiarien les terres, les mines, les cases, inundarien la vila… I de seguida sorgia la pregunta: ¿quin seria el futur de tots plegats? ¿On anirien? ¿Què farien?...”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 243.

15 / 17

La destrucció

Foto de la destrucció

Foto de la destrucció. Ajuntament de Mequinensa.

Veu: Magda Gòdia.

Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; un fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l’ensulsiada d’escales, trespols, envans i revoltons, l’esmicolament de vidres i la trencadissa de maosns, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre las casa s’esfondrava sense remei.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 11.

16 / 17

Vila nova

Vila nova

Vila nova. Ajuntament de Mequinensa.

...les primeres cases de la vila nova havien estat acabades. Començava a fructificar la voluntat de supervivència de la població després d´anys de lluita aferrissada. Fins aleshores, les cases enderrocades significaven famílies obligades per les circumstàncies – la manca de treball o de futur per als fills, com en el cas de la Júlia Quintana- a emigrar a la ciutat. D’ençà d’aleshores s’acabarien els comiats, cada demolicó en la vila vella significaria una casa acabada a la nova, una realitat en la qual fins aleshores poca gent havia cregut. L’optimisme, l’eufòria, començaven a renàixer entre els carrers esquarterats.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 178.

17 / 17

Espai per al record

Espai per al record

Espai per al record. Ajuntament de Mequinensa.

La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent… Qué mejor guía para evocar el Poble Vell que las palabras escritas por Jesús Moncada en Camino de sirga, un fresco narrativo que devuelve enriquecidos los colores, sabores y sonidos de la mítica población. Junto a ellas, Velles fotografies, temps mort pintat sobre un paper grogós.”

Jesús Moncada. Camí de Sirga. Barcelona: la Magrana, 1988, p. 240-115.