Aquest document serveix per acompanyar-te si fas la ruta amb un dispositiu GPS. Imprimeix aquesta guia i descarrega l'arxiu GPX corresponent a la ruta aqui. Quan, amb l'ajuda del dispositiu GPS, arribis a un punt assenyalat de la ruta, a la guia trobaràs tot el contingut associat a aquest punt.
logo de Mapa Literari Català logo de Espais Escrits

Ruta Pompeu Fabra Badalona

Una ruta literària de Pompeu Fabra

Benvinguts a la Ruta Pompeu Fabra Badalona. La nostra intenció és fer un recorregut per alguns dels indrets on Pompeu Fabra va viure i treballar entre 1912 i 1939, des que retornà de Bilbao fins que marxà cap a l'exili. Esperem que en finalitzar l'itinerari conegueu una mica més la vida i l'obra del Mestre i la seva vinculació amb la nostra ciutat.

1 / 11

A la Fonda d'en Peret. Fabra arriba a Badalona

Carrer del Mar, 12

Carrer del Mar, 12.

Veu: Carme Vives Regàs.

En tornar de Bilbao, Fabra es va traslladar a Badalona, al carrer de la Real, 164, fent cantonada amb la riera de Matamoros. Badalona era aleshores un poble mariner molt apropiat per a un home que havia trobat el gust a viure lluny de les grans ciutats. I ideal per a Teresa, la filla mitjana, a la qual, per la seva poca salut, els metges havien prescrit els aires i els banys de mar.
Quan els badalonins parlaven dels anys que Fabra va viure a Badalona, a la casa de la carretera, feien referència als gats que hi tenia. Aquell munt de gats que prenien el sol (...) mentre Fabra, instal·lat al seu despatx escrivia, llegia, voltat de gramàtiques i diccionaris. També esmentaven les excursions a Teià, els banys de mar a Montgat i el costum d’anar a jugar a tennis, amb la seva fill Carola. En canvi, quan Fabra parlava d’aquells anys sempre es referia als milers d’hores que havia passat al tramvia, de camí cap a la feina i de tornada a casa.”

Mila Segarra. Pompeu Fabra. Una biografia. Barcelona: Empúries, 1998 .

La Fonda d'en Peret, al carrer de Mar, núm. 12, fou el primer lloc d'estada de la família Fabra a Badalona, mentre esperaven el trasllat dels mobles i la resta d'equipatge que havien d'arribar des de Bilbao.

Un d’aquells estius i molt possiblement per raó d’un d’aquells capritxos puerils que de vegades tenen els avis, al vell Josep Fabra se li va ocórrer que, dins la carta que ell escrivia als fills, el seu noi, Pompeu, podia implir un full amb quatre fineses per als nebots. I això és el que es disposà a fer Pompeu Fabra: va agafar un full de paper, i seguint l’impuls natural en els pobles bilingües i despersonalitzats, va començar la carta: Queridos sobrinos. I es va quedar tot parat davant d’aquell encapçalament. Sobrinos? Per què sobrinos, si eren els seus nebots? Alguna cosa es desvetllà i rebel·là dintre meu (explicava anys després el Mestre). Trobava artificials les meves paraules. No podia vessar en elles el meu afecte. I sense pensar-s’hi més, esquinçà el full, n’agafà un altre, i recomençà la carta en català, ell que mai no hi havia escrit ni pensat que s’hi podia escriure.”

"El misteri de les llengües" dins Josep Miracle. Pompeu Fabra. Andorra: Aymà, 1968, p. 103.

2 / 11

Teatre Zorrilla. A la memòria de Pompeu Fabra, Mestre de tots

Antiga entrada d'accés al Teatre Zorrilla

Antiga entrada d'accés al Teatre Zorrilla.

Imatge actual de la Sala Gran del Teatre Zorrilla

Imatge actual de la Sala Gran del Teatre Zorrilla.

A la memòria de Pompeu Fabra,
Mestre de tots.

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d’entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.”

"El meu poble i jo" dins Salvador Espriu. Les cançons d'Ariadna. Barcelona: Proa, 1973 .

El poema "El meu poble i jo" va ser escrit per Salvador Espriu per a l'homenatge que es va organitzar a Badalona amb motiu del centenari del naixement del mestre (1968), i que es va fer el 24 de març al Teatre Zorrilla, amb la participació de nombrosos intel·lectuals i escriptors (Josep Benet, Maria Aurèlia Capmany, Joan Oliver, Manuel Sacristan, Joaquim Molas) i una assistència massiva de públic que omplia el teatre de gom a gom.
3 / 11

Pompeu Fabra a la platja

Veu: Ramon Canals.

A l’estiu traslladava la casa a la platja. Més enllà dels banys, a la banda de Montgat, instal·lava la seva barraca. Davant la porta protegida per una vela que hi donava ombra, s’hi formava una tertúlia animada de banyistes. A l’estiu, l’idioma quedava un xic de recó. La platja és llaminera. El plongeon, la braça de pit, el patí, refresquen la pell i donen elasticitat al muscle; àdhuc refresquen l’esperit. D’un tros lluny, ens animava, lleu, una alenada perfumada de la seva pipa.”

"Mestre Fabra, fill adoptiu de Badalona" dins Jaume Passarell. Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots. Barcelona: A Contravent, 2010, p. 249.

Un dels motius que trià Fabra per instal·lar-se a la ciutat de Badalona, quan retornà de Bilbao on era professor d'enginyeria, va ser la platja, però també la proximitat amb la gran ciutat. La platja perquè la seva filla Teresa tenia una afeccció per a la qual li van recomanar els banys i les passejades a ran de mar, a banda, són famoses les converses amb els pescadors badalonins. La proximitat amb Barcelona perquè ben comunicada com estava, Badalona li permetia traslladar-se cada dia fins la Universitat i l'Institut d'Estudis Catalans. Justament davant el mar, al carrer Santa Madrona, núm. 33, va tenir una de les tres residències que habità a la ciutat de Badalona.
4 / 11

Plaça de Josep Cortinas ("Can Balluga". El Diccionari

Instantània de la Ruta Pompeu Fabra a la P. Josep Cortinas. Joan Soler Amigó fent de guia.

Instantània de la Ruta Pompeu Fabra a la P. Josep Cortinas. Joan Soler Amigó fent de guia..

El Diccionari

El Diccionari.

El present DICCIONARI no pretén contenir tots els mots avui inventariats: això està reservat al futur gros diccionari de l’Institut. En aquest, en què els mots figuraran distribuïts en dues llistes alfabètiques distintes (com, per exemple, en el Webster, anglès, o en el Petrochini, italià), poden acollir-se des del mot antic completament caigut en desuetud fins al mot dialectal més insignificant i àdhuc els castellanismes i tots els altres mots jutjats avui inacceptables que trobem usats en els escrits dels autors renaixentistes. Poden acullir-s’hi i àdhuc convé que s’hi acullin. Però no així en un DICCIONARI com el present, que pretén ésser normatiu i en què llur inclusió podria semblar un encoratjament a usar-los, cosa ben perillosa en els moments actuals en què molts, desitjosos de millorar llur català, van a la recerca del mot estrany amb què remplaçar l’habitual, sia aquest bo o dolent.
Segurament algú no trobarà bé que no sigui inclòs en el DICCIONARI GENERAL, tal o qual mot peculiar de la seva contrada; però que pensi que si aquest mot ha de figurar un dia en el diccionari general de la llengua literària, ha d'ésser perquè un escriptor d’aquella contrada l’elevi, ell que el coneix bé, a la categoria de mot literari.”

"Prefaci a la primera edició del Diccionari General de la Llengua Catalana" dins Pompeu Fabra. Diccionari General de la Llengua Catalana. Barcelona: IEC, 1932 .

A l'actual Plaça de Josep Cortinas hi havia "Can Balluga", la primera casa que va habitar Pompeu Fabra en traslladar-se a Badalona, i des d'on va redactar gran part del seu "Diccionari General de la Llengua Catalana". Una lectura atenta del Diccionari permet observar la presència de la ciutat de Badalona en el Diccionari Fabra, on s'inclouen alguns dels topònims badalonins més coneguts, com "badiu" o "micaco", i un nombre important d'exemples que inclouen la ciutat de Badalona i el seu entorn geogràfic.
5 / 11

Bar "Can Martri", la parada del tramvia

Bar "Can Martri", La parada del tramvia

Bar "Can Martri", La parada del tramvia.

Veu: Ramon Canals.

Un matí, a Badalona, va pujar al tramvia a l’hora habitual. A mig camí, el vehicle s’aturà. La via estava malament i uns obrers l’apariaven. Els passatgers, a mesura que anava passant el temps, saltaven de la baluerna immòbil. Fabra restà sol, fumant tranquil·lament o bé comentant la jugada amb el cobrador. Al cap d’un parell d’hores, el tramvia va reprendre la marxa. A quarts d’una, arribava a la fi del seu trajecte a Barcelona. El Mestre no va baixar tampoc i amb el mateix tramvia retornà a Badalona. La randonné havia durat cinc hores.”

Artur Bladé Desumvila. Pompeu Fabra. Una biografia essencial. Barcelona: Pòrtic, 1969 .

Veu: Ramon Canals.

Alguns dies, i sempre a dos quarts de nou del matí, el mestre Pompeu Fabra i jo coincidíem al mateix tramvia: el 43. És a dir, era jo qui, en agafar-lo als Quatre Cantons del Poblenou, coincidia amb ell. El 43 era el tramvia que feia el trajecte de Badalona a Plaça d’Urquinaona. (...) Aquell senyor del tramvia de Badalona, em cridà l’atenció des del primer dia que el vaig veure fumant la seva olorosa pipa a la plataforma del tramvia donant conversa al conductor. (...) Tinc la sensació que les seves Converses Filològiques es van iniciar embrionàriament en aquell tramvia.”

"Aquell "senyor" del tramvia de Badalona..." dins Xavier Benguerel. Memòria de Pompeu Fabra. 50 testimonis contemporanis.. Barcelona: Proa, 1998, p. 174.

Bar "Can Matri", al carrer Francesc Layret, cantonada Pare Claret, on estava situada la parada del tramvia núm. 43, després el núm. 70, que anava fins a Barcelona. Les llargues hores de tramvia fins a Barcelona Pompeu Fabra les aprofitava per conversar amb els passatgers. També coincidia sovint amb Pau Rodon i Amigó, amb qui tenien llargues discusions de política, societat i cultura. Hi havia badalonins que prenien el mateix tramvia només per escoltar-los, com si es tractés d'una "càtedra ambulant".
6 / 11

Escola d'Arts i Oficis

En l'actualitat Conservatori de Música de Badalona, en època de Fabra l'Escola d'Arts i Oficis. Situada al Carrer Pare Claret, cantonada amb Francesc Layret.

En l'actualitat Conservatori de Música de Badalona, en època de Fabra l'Escola d'Arts i Oficis. Situada al Carrer Pare Claret, cantonada amb Francesc Layret. .

Caricatura de Pompeu Fabra

Caricatura de Pompeu Fabra. Autor: Jaume Passarell.

Fabra d'excursió pels voltants de Badalona

Fabra d'excursió pels voltants de Badalona. Museu de Badalona.

Duu sempre les persianes dels ulls tirades. Per tal de dissimular-ho, fa fum amb la pipa.
Quan li parleu, les aixeca un pam i us mira, estranyat per sota.
Si dieu una cosa graciosa o divertida, tira les persianes enlaire. Els ulls se li encenen com dos llumins, i les orelles se li adrecen. El seu rostre, aleshores, s’omple de resplendor.
Si us surt una bajanada, arria les persianes avall altre cop. I se’n va. “

"Pompeu Fabra" dins Jaume Passarell. Cent ninots i una mica de literatura. Barcelona: Antoni López, editor, 1930 .

L'Escola d'Arts i Oficis de Badalona, anys després convertida en l'Escola del Treball, fou creada l'any 1915. Pompeu Fabra en va ser el director durant els primers anys. En aquest punt volem recordar la implicació de Pompeu Fabra com a veí i ciutadà de Badalona, on participava activament en diverses entitats, com el Club de Tenis, del quan en fou membre fundador, el Centre excursionista i altres. El retrat literari i gràfic del periodista i dibuixant badaloní, Jaume Passarell, n'és un testimoni d'aquestes vivències.
7 / 11

Carrer de la Mercè, 34

VII

Hi ha tot de portes esbotzades, tot de calaixos escampats.
Aquest funest cap de gener, mare,
ho han escorcollat tot, fins la casa del Mestre.
Sí, ahir, al carrer de la Mercè, van calar foc als seus mobles
i diu que, damunt del fang, encara hi ha llibres esberlats.

Ens assalten tots els racons de l’ànima i del cos, mare,
la delació va ratant cal·ligrafies íntimes
i les esventra damunt els magatzems de l’odi.
Ens tallen la llengua, mare,
ens roben la veu,
ens confisquen la paraula
en saques precintades amb el fel d’una obstinació casernària
que vagons diligents menen vers els budells de la dictadura
per la inclement plana mesetària.
I eficients funcionaris allargassen llistats amb els noms dels de casa, mare,
amb els noms dels qui aviat veuran la darrera albada amb el darrer terror.

Anys a venir, potser el vell botxí, mudat en gavià,
encara menjarà en silenci
i xiularà displicent mentre segueix fent la feina,
malgrat que les portes esbotzades i els calaixos escampats
no parin de clamar la raó dels espoliats.
Però nosaltres, mare, encara sabrem que la dignitat
és molt més que una paraula
damunt els carrerons enfangats de la història.”

"Cant VIIè" dins Valentí Soler. Oratori en memòria dels desheretats. Badalona: Pont del Petroli. Poesia, 2005 .

L'Estiu del 39, com tots els estius, la família Fabra es desplaçà a Sant Feliu de Codines, per a passar l'estiu, i ja no pogué tornar a casa seva, sense bens hagueren de marxar cap a l'exili de la població del Vallès Oriental. Com explica Josep Miracle a la seva biografia de Fabra: "Mentre i tant, i en els primers passos d'aquest viacrucis, els nous infeliços aprofitadors de circumstàncies que hi havia a Badalona, despenjaven balcó avall del darrer domicili badaloní del Mestre els seus llibres i els seus mobles i en feien la gran i joiosa foguera.". Efectivament, la seva casa fou saquejada, els seus llibres i mobles cremats al mig del carrer i, segons que explica Carola Fabra a la biografia del seu pare, els objectes de valor i obres d'art que hi havia a casa del Mestre desaparegueren per sempre més. Actualment, una placa commemorativa posada per l'Ajuntament de Badalona l'any 2010 recorda el que fou el darrer domicili de Pompeu Fabra a Badalona.
8 / 11

Via Augusta. Monòlit d'homenatge

Monòlit d'homenatge

Monòlit d'homenatge, 1984.

Per a comprendre la transcendència enorme de l’obra de Fabra només cal veure l’immens progrés que s’ha fet, en la llengua escrita, sobre la difusa i vivíssima diversitatdialectal. Avui totes les persones de la nostra àrea lingüística que escriuen correctament la seva llengua escriuen la llengua que els proposà Pompeu Fabra. Joan Fuster i Xavier Casp, a València; Josep S. Pons i Edmon Brasés, al Rosselló; Francesc B. Moll i Marian Villangómez, a les Balears, escriuen , com nosaltres, de la part central de l'àrea lingüística, la llengua proposada per Pompeu Fabra, o sia simplement el català.
Fabra és molt important. És l’home que portà el català modern de l’anàrquica descomposició dialectal a la categoria d’una llengua de cultura. Tota la resta, mirada a la distància que els nostres dies ofereixen, és (llevat de l’economia) anecdòtic i minúscul. Fabra ha estat l’home més eficaç aparegut en l'últim segle en aquest rodal que va de Maó al Cinca i de les Cobrberes a Alacant. I ho ha estat portant a cap una obra de sentit d’ordenació, antianàrquica. Ben mirades les coses a la llum del que hem viscut aquests anys, l’aventura és sensacional.”

"Pompeu Fabra (1968-1948)" dins Josep Pla. Homenots. Primera sèrie. Barcelona: Selecta, 1958 .

Monument d'Òmnium Cultural a Pompeu Fabra amb motiu de les XVII Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. Aquestes festes són una mostra més de les continuades reivindicacions que ha fet la ciutadania de Badalona en reconeixement de la figura del Mestre, del respecte per la seva feina i el record que deixà Pompeu Fabra a la ciutat de Badalona.
9 / 11

Carrer Sant Anastasi, 54

Escola Catalana i Edicions Proa

Escola Catalana i Edicions Proa.

Com que vivia a Badalona, mestre Fabra em va demanar que organitzés una escola catalana. Vaig acceptar, era la meva flaca.
Després vaig adonar-me que calia cultivar els joves que ja trevallaven i vaig organitzar una biblioteca circulant amb la base de la meva col·lecció de llibres, mentre amb les quotes anava comprant el que podia.
En el funcionament de la biblioteca vaig trobar-me amb la dificultat de donar en català tots els llibres que em demanaven i que jo creia necessaris per a fer cultura. No podia donar Balzac, Tolstoi, Dostoiewski, Sthendal, i tants i tants d’altres… Arribàrem a la conclusió que calia organitzar una editorial.

Marcel·lí Antich. Proa 1928-2003 75 anys a tot vent . Barcelona: Proa, 2003 .

Devia ser l’any 1928. Les Edicions Proa havien ja publicat uns quants volums quan, un dia, amb gran sorpresa per part nostra, rebérem una carta del Mestre aconsellant-nos que ens hi presentéssim, car necessitaven un corrector. Allò fou un manament per a nosaltres. I amb quina il·lusió, però amb quina temença acceptàrem l’encàrrec! Pobre senyor Fabra! Ni mai que ens hi hagués fet anar, a la Proa; però en el pecat trobà la penitència, perquè llavors cada dos per tres ens tenia a la seva oficina de l’Institut, al Palau de la Generalitat, o a la sortida de classe del Politècnic, amb un reguitzell de problemes de llengua i gramaticals que se’ns presentaven contínuament durant la nostra tasca de revisió d’originals i de correcció de proves de Proa. (Cal tenir present que el Diccionari General no sortí fins l’any 1932.) Com que el Mestre vivia a Badalona, des del Politècnic l’acompanyàvem a l’estació de França, trajecte curt, certament, però que aprotitàvem de debò per al nostre objecte. I aleshores sí, que érem deixebles directes del Mestre: i tant, si ho érem! Cada consulta que li fèiem era tota una lliçó per a nosaltres sols! “

"Memòria de Pompeu Fabra" dins Eduard Artells i Bover. Memòria de Pompeu Fabra. 50 testimonis contemporanis. Barcelona: Proa, 1998, p. 155-157.

Fabra era una persona propera i activa en el teixit associatiu badaloní, però en una de les vessants que més destacà fou en el seu suport a les empreses pedagògiques i de difusió de la llengua i la literatura catalanes. Així fou un dels impulsors de l'Escola Marcel·lí Antic (1927), president de l'entitat catalanista Palestra a Badalona, a banda d'impulsor l'Escola Catalana ho fou també de les Edicions Proa, que començaren el seu camí a la ciutat de Badalona, a l'Av. Martí i Pujol, núm.40.
10 / 11

Plaça de la Vila. Pompeu Fabra nomenat fill adoptiu de Badalona

Ventura Gassol; Josep Cases, alcalde de Badalona; Pompeu Fabra i Jaume Serra Húnter al saló de plens de l'Ajuntament de Badalona el dia 28 de gener de 1934.

Ventura Gassol; Josep Cases, alcalde de Badalona; Pompeu Fabra i Jaume Serra Húnter al saló de plens de l'Ajuntament de Badalona el dia 28 de gener de 1934..

Jo no sé, a vós, alcalde, a la comissió organitzadora de l’acte, i a tots, de quina manera donar-vos les gràcies més efusives [...]. Jo em penso que aquest homenatge que em dediqueu a mi el dediqueu també a tots els que han treballat en l’obra de reconstrucció de la nostra llengua. Gràcies a ells, el català avui ja pot entrar a tots els centres importants de cultura.”

"Discurs d'agraïment" dins Pompeu Fabra. Badalona 1934 .

El darrer diumenge de gener de l’any 1934, el dia 28, tot Badalona es vestí de festa per fer honor a Pompeu Fabra, Enric Borràs i Margarida Xirgu. Fabra hi va ser nomenat fill adoptiu. El discurs de gràcies de Pompeu Fabra va ser tan breu, que quasi es pot reproduir sencer.
11 / 11

Plaça Pompeu Fabra i Metro

Plaça Pompeu Fabra

Plaça Pompeu Fabra.

Llàstima que el metro de la línia 2 hagi arribat amb un any de retard! Però no hi fa res, benvingut sigui el metro a l’estació BADALONA POMPEU FABRA! Tots els anys tenen capvuitada!
Us imagineu l’encert si el metro hagués arribat l’any 2009? Hauria coincidit amb la feliç commemoració del 75è aniversari de ser nomenat Fill adoptiu de Badalona i d’haver rebut de mans de l’alcalde Josep Casas la Medalla d’Or de la Ciutat, l’any 1934. Però també el malaurat 70è aniversari de quan va haver de deixar Badalona per anar cap a l’exili, per no tornar-ne mai més. Però això, 70 anys després, resulta que no és veritat: perquè Fabra ha tornat. No pas “amb tots els honors” però sí honorablement, com a badaloní ja de tota la vida i per a tota la vida.
En lliurar-li la Medalla d’Or, l’alcalde Casas li va dir: “Estic orgullós de pensar que, a l’avenir, la història, en comentar la vostra obra, tindrà un record per al nostre poble”, és a dir, per a Badalona. Doncs, des d’ara torna a ser veritat (fins i tot en la senyalització del metro) la vinculació BADALONA POMPEU FABRA. (...)”

"Setanta-un anys després, Fabra ha tornat" dins Joan Soler i Amigó. Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom. Badalona: Espai Betúlia. Ajuntament de Badalona, 2010, p. 52.

Amb motiu de l'arribada de la L2 del metro a Badalona i de la remodelació de la plaça central on es troben les sortides del metro es va reactivar per part de la ciutadania i les entitats de Badalona la reivindicació per a recuperar el nom de Pompeu Fabra per a la plaça i l'estació de metro. Amb la complicitat de les institucions, però sobretot gràcies a la presió de la societat civil avui la parada de metro i la plaça duen el nom de Pompeu Fabra en reconeixement a la figura del Mestre i com a tribut i respecte de la ciutat de Badalona que no ha oblidat el seu Fill Adoptiu.